Petit al darrer DP del 2009.

Darrer concert del 2009

Crítica de Loveshines Firefly / MondoSonoro oct09

www.mondosonoro.com

Petit desembarca a Càdiz.

La intensidad del pop-rock melancólico

Un fragment de l'article de El Mundo. Al final teniu el link on el podreu llegir sencer.

Carla Díaz | Palma
Petit es el reflejo coherente del universo de Joan Castells. En él conviven héroes infantiles como Roald Dahl o Jack London con pesos pesados como Dylan, Neil Young o Tom Waits. Letras masticadas y perfectamente encajadas en melodias de raíz yanki que oscilan entre el pop-folk melancólico y los estribillos pegadizos.

«Trabajo de manera muy pausada y me gusta tomarme mi tiempo para trabajar en mi estilo. Todo está inventado, pero yo quiero adaptarlo a mí, hacer las cosas a mi manera. No soy un virtuoso, pero con lo que tengo quiero hacerlo lo mejor posible», explicó Joan. La lentitud casi artesanal de su trabajo se deja ver en letras maduras que retratan la gradeza de la sencillez.

La banda permanece alejada de los clichés tradicionales del indie, no se trata un grupo de veinteañeros melenudos con las zapatillas estudiadamente sucias. «Ya no tengo edad para romper guitarras en el escenario, me da pereza y son muy caras. Pero eso no quiere decir que no toque con fuerza, es sólo que ya no tengo veinte años, tengo treinta y cinco», añadió.

Puede que uno de ellos sea precisamente Petit, que «sin ases en la manga» sólo pretenden hacer «canciones sinceras que dejen al aire lo que todos sentimos. Que muestren las pequeñas aventuras de cada uno. Aunque seamos diferentes, el dolor nos iguala, es democrático», concluyó.

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/09/10/baleares/1252607808.html

Petit s'instala a BCN

Propers concerts de petit Agost 2009

Propers concerts de petit

Disseny petit al cultura: Joan Petit.
Disseny petit a l'Espai Mallorca: Luis Imperiale (Moltes gràcies Luis!!!)

Petit al Bellver de Diario de Mallorca!

Presentació Loveshines Firefly II

Totes les fotos: Bernat Company i Èlia Farré.

Presentació Loveshines Firefly I

Imatges prèvies al concert.

Petit

D'esquerra a dreta: Benson, Bernat Company, Llorenç Rosselló, Joan Castells, Jaume Rosselló i Gaspar Reixach. Foto:B.Company sr.

Ja és l'hora. Ilustració: Gerard Armengol

... i va ploure!

Res, que va ploure i només vam tenir temps de tocar-ne cinc. Al principi feia fins i tot gràcia estar tocant baix la pluja. Quan vaig arribar a Christmas Tree ja no en feia tanta i a People in Love, final de primer i darrer set de tota la nit (els unfinished ni van tocar) duia la jaqueta tant banyada que em costava molt concentrar-me. Tot una llàstima de nit. La foto és d'Èlia Farré.

Rock a Sa Pobla

Tornam a Barcelona!

El concert del tribbiani

Es va omplir, tot i que he de dir que el bar era prou petit. Afortunadament la pluja es va aturar, abans del concert va fer una bona barrumbada, i fins i tot algunes persones escoltaven el concert des de defora. El setlist sencer no el record, però se que la versió de Pale Blue Eyes i els bisos, Be for real i Just enough, van agradar bastant. També vam tocar, Christmas Tree, Snowfall Spring, People in love, Empty Faster i Flatspin i alguna més. Aquí hi ha unes fotos. Durant el concert la gent no ens deixava de mirar. Després, me n'he adonat que durant el concert van projectar, damunt nostre, Tiburon. Fotos: Èlia Farré

fent promo per la premsa

Loveshines Firefly
Una vegada l’has sentit, la recerca ja n’és eterna. En la seva absència, la buidor absoluta en què et submergeix dispara el cinisme en contra seu. Això és People In Love, el fet de veure’t reflectit en allò que ja no ets ni sents. És la primera cançó del disc. Aquí iniciam el viatge de l’amor, i molt més encara, el del desamor inherent. El recorregut emocional de Petit ens és comú. És una línia circular que no deixa mai de donar voltes. S’atura a moltes i diferents estacions i hi torna a passar, encara que a la primera, a la de la primera besada, a Sixteen, no hi podràs tornar mai més. En canvi, sí que passaràs més del que hauries volgut per Empty quan el desconcert et deixa sense saber què fer ni on anar i voldràs baixar a Seeds, l’estació ideal on el temps es deté acompanyat per la persona estimada, la que ja se n’ha anat.
Joan és Petit, el contador de les seves històries, que a la vegada són nostres i universals. Un ànima pop que no vol desvincular-se de la força de l’arrel rock americana. Ens trasllada als seus deserts, que semblen infinits, però, com els reals, delimiten el llindar d’una nova estació on la ràbia continguda i el fred s’esvaeixen per deixar pas a la llum de l’esperança mai perduda. Cerca protestant, com tants, l’abraçada càlida que el condueix novament cap a l’estació de la qual renega perquè és la que més desitja. Amb tota la força de la seva ràbia no vol, més que sentir-se altre cop anestesiat per la força de l’amor, per més que el seu moviment circular el faci aturar una i mil vegades davant d’estacions infernals.
Un aplec de bones cançons que et convencen a la primera, sense artifici, amb la senzillesa i la mestria del homemade. Un exercici de sinceritat en llenguatge directe, proper, lluny d’enrevessades endevinalles, embolcallat en un transparent hàlit màgic.

Pilar Rubí, agost 2008

debut de petit a Barcelona. el cartell ja ho diu tot. Com bons boy scouts, primer hi anam en Llorenç i jo i després, el 14 de nov, hi anirem tots a l'Heliogàbal del Barri de Gràcia.

preparant concerts

Nova incorporació. A la batería: Bernat Company. Foto: Èlia Farré.

People in Love

Music video by Joan Cobos

Realitzat amb l'inestimable ajuda i generositat de Laura Martín i en Biel (de moment no en sé el llinatge.... però ja ho trobarem!)

Un bon diumenge dematí en Gaspar i en Joan arribam a Soller. En Llorenç causa baixa per una indisposició estomacal digna d'un rocker a l'ombra com ell que sap ben bé com passar un divendres vespre aixecant copes de vi. La millor frase del dia: "joan, si fas més voltes davant els llums acabaràs més torrat que un kebab". Cert. Vaig acabar vermell com una tomatiga. I tot i la vergonya inicial, el caliu dels veïns, amb les seves bamballetes i al crit de "balla amb més gràcia que pareixes un mànec de càvec" ens vam anar amollant poc a poc i al final ens ho vam passar pipa. Algú ha dit avui que no pareixo jo, amb aquest aire d'estar passant-ho bé. Si jo ja vos ho dic que tenc molt sentit de l'humor i no em creis!

Que ho gaudiu!

hem fet un videoclip. pero encara no us direm de quina cançó jijijij

Properament. Presentació.

Ilustració i disseny: Gerard Armengol

Mes fotos a Lloseta

Al teatre de lloseta

Foto: Maria

Algunes imatges de concerts

Més fotos a cosmic blend

De fabrica a la porta còsmica de Palam fins a cosmic blend

Tot va començar amb un reencontre musical amb en Michael. Ell té el gran mèrit d'aquest disc. El sr. Moreland ha enregistrat amb mi la major part del pes d'un disc que és com la travessa d'un desert emocional continuat.

És l'anar i venir del cor (Empty, People in Love, Flatspin). Amaga records de dolor (Snowfall Spring), declaracions de principis (Faster), mirades lacòniques a la realitat d'unes cortines de vellut impregnades de fum (Blackmail at night), preguntes impossibles de contestar (Just Enough)i problemes sense solució aparent pel qui es mira el mon intentant comprendrer-ho. Però no només hi ha tristors. La ironia còmica d'allò que no s'esborra amb una besada (Sixteen) es mescla amb la transformació d'un viatge adrenalínic (Christmas Tree)que només es pot resoldre amb la inevitable necessitat personal d'anar endavant amb bon sentit de l'humor i l'amor incondicional (Pebblestones). I aquesta necessitat la rubricam amb un retorn adolescent a la veritable necessitat de creure en els somnis (Seeds).

Del Carrer Fàbrica a la Porta Còsmica de Palam. On en Puter enregistra les bases de tres cançons. D'allà a Cosmic Blend on tot el conjunt es mescla a la ICON de'n Toni Noguera. 

Seria molt llarg ara explicar qui apareix al disc. Però tots són bons amics i amigues. Algunes fotos ho ilustren, pero no podran agraïr suficientment l'ajuda. Mirau els credits: hi surt tothom i fins i tot algú més.

Amb Eef Barzelay

Cartell:Joan Castells

primera vegada a Felanitx

poster: Maribel Castells

Del concert a Assaig

moltes gràcies a Maria Ramírez Abenza per la foto!

petit

foto:natasha

Cartells de concerts

tornam al cultura club

Poster:Maribel Castells

Si la salut no ens posa traves, aquesta vegada si que hi serem tots!

bocata de calamars i guitarres electriques

poster realitzat per Maribel Castells.

Acustic al passeig maritim

Una mica com Asterix and Co. Al passeig marítim, paradís de l'electronica, la salseta i bisbals diversos. Petit. en pseudoacustic fluixet, per a començar el cap de setmana de bon humor. Amb la presentació dels nous membres: Ryan Magee a la bateria percutiva, Gaspar Conan al baix i Llorenç Poomse a la guitarra, i a més, Cris Andreu al piano. Noves cançons i noves versions. Visuals a càrrec de'n Kiko Nobisaki.

Nova Canço

"Seeds"
i've got a tiny seed that i'll blow away just when the midday breeze will push these clouds away a wish to sail the seas and break into your sleep to keep your love alive

i've got a little plan to make you change your mind a hopeful wish to run away with you where all the stars will shine under the desert night our love will shine on Yes it will shine on.


Foto: Chris Warwick

Bones festes

nou assaig

Au ido. Joan i Llorenç. Falta na cris, que es la que fa les fotos a més de tocar el piano, cantar, punyir la pandereta i el timbal. A veure si algun fotograf d'aquests guapots es passa pel local i li fa fotos a ella, que a més de bona música es una monada.

Final Approach

Ja està!..... ja falta poquet!!!.
Aquesta darrera setmana: First Class, Sixteen, Pebblestones i Christmas Tree. Pepillo, Cris Andreu, Michael....Moltes gràcies!!!! Com a mostra: una pista

quan el cel torna fosc

arriba l'electricitat

Passa endavant poc a poc i amb bona lletra. Segurament ahir no era un bon dia per endinsar-se en el món de la subsònica. O si. Havent dormit 3 hores per motius laborals i ben dinat Xisco Vich i en Jordi Herrera m'acompanyaren en la primera sessió d'enregistraments de guitarres elèctriques. Varem començar per Blackmail, que és per la novetat i diferència estilística tal vegada la més complicada. El resultat..... :) molta freqüència subsònica.... Una mostra del que el poulet es capaç de fer..... en foto. Avui toquen pianos, que ja passa d'hora!

Pinzellades del concert

El concert a CasaTomada va anar molt bé amics. Na Cris i en Gonzalo es van comportar com a bons músics que són i seràn per molts anys. Ara per ara encara no tenim fotos que mostrar-vos de l'event, però vos puc dir que entre el públic hi era en Xisco Vich, en Toni Salom i na Leire, en Miquelet Geniva, Aranxa Andreu, el gran Paco Gurrumiante, na Bea que va comprar el primer disc i moltíssims amics més. El repertori va sonar una mica diferent i fins i tot em vaig atrevir a incloure el Thunder Road d'Springsteen versió piano i harmònica. I parlant de discos. Vaig fer una tirada limitada de cd's amb portades collage de format dvd. Es van esgotar!!! Va ser tot un èxit! Com a mostra aquí teniu algunes de les que els seus propietaris ja poden gaudir. Cadascuna diferent i totes fetes per mi mateix en les estones lliures.




Les cançons incloses són:
Del Soulsaver Bird: People in love, Empty, Snowfall Spring, Slowly.
Waltz (una cançó que no va entrar al e.p. anterior i que ha estat remesclada i arreglada), més tres cançons en directe també passades per les mescles: My bedroom Song, Just Enough i Sixteen.
Si algú està interessat/da en una d'aquestes maquetes fetes a ma posau-vos en contacte a través de mail.
Salut i bon diumenge

Vol en formacio de tres amb lider

Ei...... estau totes i tots convidats. Per primera vegada petit amb Gonzalo Nadal a la guitarra i Cris Andreu al piano i veus.
La llibreria CasaTomada està baixant el carrer dels Oms al carreró de les escaletes que pugen a la plaça dels patins. Celebren la seva reinaguració amb més llibres, més amor i una mica de música. Un lloc ideal per a trobar i compartir idees, i sobretot fer bons amics.
Divendres 14 de setembre: dema: a les 20.00 hores.

Victor Dorado

Sona gros, gruixat, penetrant i inoblidable. Ja tenim els seus baixos ben guardats per a vestir bombos colpidors. Moltes gràcies Victor.

Hummingbird

His goal in life was to be an echo
Riding alone, town after town, toll after toll
A fixed bayonet through the great southwest to forget her

She appears in his dreams
But in his car and in his arms
A dream can mean anything
A cheap sunset on a television set can upset her
But he never could

Remember to remember me
Standing still in your past
Floating fast like a hummingbird

His goal in life was to be an echo
The type of sound that floats around and then back down
Like a feather
But in the deep chrome canyons of the loudest Manhattans
No one could hear him
Or anything

So he slept on a mountain
In a sleeping bag underneath the stars
He would lie awake and count them
And the gray fountain spray of the great Milky Way
Would never let him
Die alone

Remember to remember me
Standing still in your past
Floating fast like a hummingbird

Remember to remember me
Standing still in your past
Floating fast like a hummingbird

A hummingbird
A hummingbird

*Recomenació musical del dia. La trobareu a "A ghost is born" de Wilco

Arriba l'hora dels pianos

L'amic Jordi Vidal va aportar ahir el seu granet de sorra amb la seva fabulosa linea de piano a "Just Enough". Aquest era un element imprescindible per aquesta cançó ja que el contrapunt que aporta a les acústiques afegeix un toc molt dolç a una cançó que vol estar plena d'esperança. Moltes gràcies Jordiet.

Some Girls

Segueixo avançant amb cançons que van prenent forma / força. Crec que aconseguiré passar la barrera de l'e.p. de 4 cançons. Després.... si queden forces intentaré el mini elepe i en el millor el disc sencer. En qualsevol dels casos, apart d'algunes veus que em semblen una mica complicades la major dificultat vendrà en la mescla i masterització.
Tenc aferrada a un altaveu de l'equip la notificació de l'Inem. Si ser músic et fa pobre de primeres, la visió dels meus darrers dos mesos d'insuficient atur em motiva a treballar "a saco!" com diria l'amic Jose Domingo.
Si el cel ho vol, algun concert caurà prestet.
En altres aspectes, arriba l'anhelada tardor en forma de niguls i plujes matineres. Tot és una mica agradolç. Una mica gratuït. Ara si, per que si. Ara no, per que no. O per que sí. I hi ha certs canvis que em resisteixo a digerir. I ja m'aniria bé mirar més endavant.

Recomenació musical del dia: "What a Wonderful Man". My Morning Jacket

To keep on moving against all odds

A vegades em sent així.

"Casi todo lo que realice será insignificante, pero es muy importante que lo haga"
Mahatma Gandhi
1869-1948.

The Band

luxe luxe luxe: pinzellades amagades de (d'esquerra a dreta): El diablo en el ojo, Suite, Polidor, Trailer, Nova Ternura i Oliva Trencada. Shine On! You Crazy Diamonds!

Els tres tenors

La primera definicio de pau. L'anhelada pau.

pau


[s. XII; del ll. pax, pacis, íd.]

f 1 1 Estat de tranquil·litat o quietud no torbat per fatics, molèsties, etc. Aneu-vos-en: deixeu-me en pau.

2 Estat de l'ànim tranquil, no torbat per la passió, l'ànsia, el temor, etc. La pau del cor és un bé preciós.

3 fig La pau del camp. La pau del paradís. La pau eterna.

4 ritu de la pau LITÚRG Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d'algun signe extern: òscul, abraçada, etc.

Les sessions comencen a donar els seus fruits!

Ja estam rodant!

Junt amb l'incansable Pep i els incomparables amics Victor Dorado i Lluis Bestard estam assajant les cançons del que volem que sigui el primer disc llarg de petit. Paralelament, algunes cançons amb un fonament diferent estan essent tractades al laboratori personal amb l'ajuda del gran mestre Michael Mesquida. Amb ell estic preparant la cançó Flat Spin. Un paper importantíssim el juga l'encantadora textura del cello de Xus Coll, que una vegada més s'ha presentat voluntària a col.laborar. L'Amic i mestre Xisco Vich ens observa d'aprop per veure com anam creixent en aquest enriquidor viatge.
Moltíssimes gràcies a tots per compartir tantes bones sensacions!

optimista

optimista


[1839; de òptim]

adj i m i f 1 Que professa l'optimisme.

2 Inclinat a veure i a jutjar les coses sota l'aspecte més favorable. Pel que fa al nostre projecte, el veig molt optimista.

Oliva Trencada. 3 d'agost. Plaça de S'Obra. Sencelles

somiador -a

[1839; de somiar]
adj i m i f
1 Que somia molt.
2 fig Que somia despert, que s'imagina coses que no poden ésser.

so_mi_a_dor.

Un resum telegrafic

Acaba un mes de juliol que acaba amb moltes coses. Supòs que tot final entristeix una mica. Però s'ha de mirar cap endavant amb ilusió i optimisme. Com a mostra del que que dona la vida a qui s'estima la música aquesta petita mostra. Tres imatges del darrer de 6 concerts carregats d'intensitat per a mi. En ells hi podreu veure a Marcel Cranc, que aportà la seva sapiència amb l'harmònium a Snowfall Spring i Cris Andreu, que cantà i demostrà del molt que es capaç a Empty. Moltes gràcies a tots dos per la seva col.laboració. I a tots els que en un moment o altra ens vareu acompanyar en aquest hermós viatge.
Fins aviat i amb bones noves.
joan

La Magia de Marcel Cranc

De dreta a esquerra: Jaume Comte, Marcel Cranc i Xus Coll. Música màgica que et transporta a un lloc que sempre és millor. Deixau-vos endur per aquests dos màgics i la fada del cello. Aquest cap de setmana a Sencelles!

Comença la carrera!

Avui, hem començat a enregistrar les primeres preses del que volem que sigui el primer disc llarg de Petit. Com a mostra, unes imatges desmitificadores que demostren la humiltat i senzillesa del nostre projecte.
joan.

Quan les nits es fan llargues i no hi ha massa a fer...

Crec que no havia fet tantes cervesses mai. Segur que a algú ocurrent se lo ocorrerà sugerir altres opcions. Els comentaris malsonants seran eliminants. Els carregats d'enginy, elevats a l'olimp dels pensadors. Els seductors, ben considerats

Petit segons Eva Plasencia

Concert al Cafè Lisboa el passat 01 juliol 2007

Una imatge diu més que mil paraules....

Atenció, actualització Agenda de concerts!

CONCERTS DE PETIT
28 juny. 22.00 hores. La BIRRERIA de Pollença
01 juliol. 21.30 hores. Cafè Lisboa de Palma (amb The Marzipan Man)
08 juliol. 22.00 hores. Cafè Terrassa Ses Voltes.
27 juliol. 20.00 hores. Patí d'ARCA (Can Weyler) de Palma amb Jose Domingo, Oliva Trencada, Marcel Cranc, Jordi Maranges i d'altres molt interessants.

endirecte amb OLIVA TRENCADA bigbang

11 juliol. 21.30 hores. Convent de Ses Monges Tancades d'Inca
12 juliol. 22.00 hores. Plaça dels Senglars de Pollença. Cicle Sons de Nit.

· · · - - - · · ·

· · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · · · · · - - - · · ·

Benvinguts al Solstici d'estiu...

Segueix el cami.....

D'aquí a res començam a preparar les sessions del primer disc de més de 20 minuts. Estau atentes i atents. Si us agrada Petit, el proper que escoltareu us agradarà encara més.
Salut i bona primavera,
Joan

Entre les millors maquetes del 2006 a tot l'Estat

Idò això. El nostre e.p. "Soulsaver Bird" ha estat triat per la revista MondoSonoro com una de les millors maquetes del 2006 a tot l'Estat. Aquí teniu unes fotos fetes per en Ramon Rosselló al concert que va celebrar la publicació a un conegut cau de Ciutat.

Last Call For Drinks

Feliç Any Nou a totes i a tots!

Un Matí entre amics

Joan Vich i Pep T. Ferrer

Torna el Mestre

Jose Domingo i (petit): Concert electroacústicvocal: 4 de gener 2007

Una nit al Tulsa Sheraton

bordercrossing

On a holiday!.....com diria Brian Wilson.

Torn a l'atalaia a meditar. A pensar i a llegir llibres. A mirar com la guitarra agafa una mica de pols per a demanar-li després quins sons vol treure. Supòs que a la llarga, dins la pròpia mesura amb la que qui subscriu medeix el pas del temps, per a fer noves cançons.
Joan

 

 

Segons l'article que signa a Última Hora el Sr. Nico Bruti. 11/09/06

 

Petit a la Fira del Disc. 10/09/06. Fotos: Catalina Garcies

ido això- en viu. en directe, en rigurós elèctric. i qui digui que som tranquils es que un dia va prendre massa dellonsses. Au Salut i proclamau la bona nova!
Recordau- CA N'OMS, a PETRA. On fabulós espai artístic on es combina el bon menjar, una exposició, jardins per on perdrer's passejant i com a colofó, un concert del milloret que trobareu per aquestes terres. No vos enganeu ;)

A, a les 22.30. I crec que encara ens queden els darrers discos, Si algú encara no el te que el compri ara abans que sigui una raresa discogràfica digna de subhasta

Així que tots els que pensin que està enfora es trobaran que el paradís és molt més a prop del que sembla.

una m�s 

Petit en concert a Assaig. Fotos Wosarubi! 

I hi tornam!

ASSAIG - DIVENDRES 28 JULIOL - 23.00 Hores. Gratuït

El nostre proper concert. Estau tots convidats. 

Aquí trobareu l'entrevista que va publicar la revista universitària No Badis en el seu número del mes de maig.

http://www.nobadis.net/articulo.php?id=327

Concert semiacustic a Ses Voltes

Amigues i amics,
Tornam a apareixer. Concert semi acústic diumenge capvespre a ses Voltes. No us ho perdeu. Estrenam teclista. Nom Jordi. El veureu assegut darrera el piano. ;) La resta de les bandes són imprescindibles. Sobretot després de la platja amb unes canyes!

... i va passar...

Ens feia molta il.lusió. Una mica irracional segons com es miri, o racional, però tant se val.

Petit va quedar en 2n lloc al SonoPalma 06. Hores després encara deiem que haviem guanyat, ja que per a nosaltres el lloc era el menys important.

Moltes gràcies primer a en Curro. Sense ell no hi havessim estat. Moltes gràcies a en Cybersheep, sense la seva gentilesa no hauriem pogut tocar. Moltes gràcies a na Roser, per la seva comprensió. I moltes gràcies a en Quique i en Pep. Moltes gràcies a en Mike. Sense ell no hauriem arribat on estam, amb els peus ben posats al principi del camí.
I moltes gràcies a l'amic que no va voler anar a dormir, sense saber-ne el resultat.
Moltes gràcies a tots els que ens vareu veure tocar i ens vareu aplaudir. Va ser un plaer tocar per a tots vosaltres.

Les fotos que segueixen son de Julio de Palma. Gràcies per posar imatges del reflexe dels nostres records.

Somni

Ahir vaig sommiar que cavalcava un cavall desbocat. La calma del desert es va girar en un huracà. Durà poc. Com si tan sols fos un auguri. L'arena i els macolins aixecats pel vent em passaven siulant les orelles, i alguns, em colpejaven el cos, i a la cara feien una mica de mal. Aferrat fort a les brides vaig intentar controlar el cavall. Però més savi que jo, clavà les potes fort a l'arena remoguda i aguantà, mirant envant.
Després, amb la calma posterior i l'adrenalina bombejant encara fort vaig fer un glop d'aigua i no vaig poder dormir més.

Moltes gràcies a tots per venir. Gràcies. Ens ho vau fer molt més fàcil.

Joan

Som afortunats

El passat dia 6 va cumplir un any la incorporació de Quique al Baix. Un més després arribà Michael a la bateria.

De llavors ençà hem enregistrat amb Xisco Albéniz, ens ha mesclat Angelo Borràs, hem fet concerts meravellosos i ara ja tocam una mica millor que al principi. Hem tocat amb grups tant fantàstics com Trailer, Empleado del Mes o Zinedines, telonejats a The Wedding Present, convidats a Can Picafort de Club Sibarita. La nostra música ha sonat a Amsterdam i París com a banda sonora dels dissenys de Catalina Vicens.
Alguns crítics no ens han entès, i d'altres ens han escoltat i congratulat pel nostre petit treball.
Tenim un e.p. que tothom considera maqueta que ens fa sentir molt orgullosos i ens ha incitat a seguir fent més enregistraments. Vam inagurar web i amb el myspace la nostra música s'ha escoltat a molts ordinadors i mp3's arreu del món.

Som afortunats.
En menys d'un any de rodatge, ens han sel.leccionat per a la final del SonoPalma 06 (14 dels 57 grups que s'hi han presentat) i podrem tocar en el mateix escenari que els nostres estimats amics Satellites.

A més tocarem també molt prest a un escenari emblemàtic de la Palma antiga i ja estam preparant nous concerts, orientats cadascun a cadascun dels sons que podem crear per a proposar nits a la fresca, diumenges íntims o dissabtes tempestuosament elèctrics amb un nou membre que s'afegeix a la petita família musical.

Que la sort que hem tengut fins ara ens acompanyi una mica més, si més no per a fer un bon concert davant un jurat que encara no ens ha vist tocar mai.

PETIT ja te web!!!

Ei, ho sabeu que ja tenim web?

www.petit.es.

Hi trobareu la nostra vida, en paraules i fotos així com les nostres cançons que podreu escoltar. Seguint la nostra vida gregaria, la web l'ha feta el nostre estimat baixista Quique.

Visitau-nos i si us agrada o no, o ens voleu fer algun comentari o dir-nos qualsevol cosa, demanar, proposar, criticar, contractar, peticions especials, dir la vostra cançó preferida o la que més odiau o quina versió us agradaria escoltar passada pel nostre personal filtre endavant! Ens encantarà coneixer-vos! Escriviu-nos a info@petit.es

Una abraçada a totes i a tots

Joan Petit

Les millors fotos en directe de Petit

Cortesia de'n Ramon Rosselló Reinés (R3) :) les millors fotos de petit al concert de Lloseta amb els Fantàstic 4! Gràcies Ramon!.

Mes imatges del Concert a Lloseta 

En concert al Teatre Lloseta. 15/4/06 

No us perdeu al nou crack de la cançó: OLIVA TRENCADA

Ja ha arribat la primavera 

Soulsaver Bird, presentació Oficial

Petit presentarà el seu debut "Soulsaver Bird" al

Teatre Lloseta, el 15 d'abril en la presentació oficial de Fantàstic4!, junt amb Empleado del Mes, Trailer i Zinedines.

Entrada: 5 euros, (preu super popular). Si els astres ens son favorables podràs fer-te amb una còpia d'aquesta obra nostra.
Pica aquí. Informa't. Escolta i extasia't
Fantàstic4!

Noves Noves Noves....

Benvolgudes amigues i amics.....

Sí, sé que vos he tengut desatesos, i com bé explica el manual del perfecte amfitrió només una hermosa damisela podria servir d'excusa per a un gentleman lletraferit i amant de la bellesa universal. Així, tot i que sigui d'un malgust imperdonable he de dir que, també la feina ha afectat. Però això ja és història. O llegenda.

Ara va de Bo. Podria ser el títol d'una de les cançons de la nova revel.lació musical a Mallorca: "Oliva Trencada" ha irromput en les nostres vides en el que, abans del seu concert amb José Domingo, el gironi ja avançà que es tractava de "Trance Medieval". Màximes lapidàries per a encalentir el debut de "Fantàstic4!" al Cafè Lontano el passat diumenge. On Jo(an) Petit també va fer de les seves, cridant més del normal amb una veu gastada i una guitarra desafiantment desafinada.

Però les Noves: Divendres 24 a les 2030hores. Toni Nievas presenta a la galeria Sa Real el seu migmetratge "Bosteza". En l'aftershow Party, Jo(an) Petit i Quique oferiran un aperitiu musical de format encara no definit per a fer boca del concert d'L.A.

Una nova cançó a la web

Petit ha inagurat, tot i que tímidament, un nou espai a Internet on podreu escoltar cançonetes principalment. Mentres que el nou espai estarà en anglès, aquest mantendrà el seu idioma original, així que haureu d'anar canviant de web per a llegir o escoltar, segons el que volgueu. De totes formes, ja estam acabant la nostra web per a que l'experiència sigui més completa.

Gaudiu idò d'Snowfall Spring, un dels temes enregistrats amb Xisco Albéniz aquí.

Les fotos de GEA de Miquel Àngel Aguiló

Benvolguts amics,

Us volem informar que podeu gaudir d'una molt interessant exposició, GEA, a càrrec del nostre amic fotograf Miquel Àngel Aguiló. La podreu visitar a la Galeria Lebasi del carrer Can Puigdorfila, nº5, cada horabaixa. Aquesta exhibició s'enmarca en la línea de promoció dels joves artistes titulada "Noves Presències". Les seves imatges presenten a l'esser humà que es retroba amb el seu estat natural i forma part de la llavor, bassó i clovella de la que va sorgir com la resta de les formes de vida. Si pitjau damunt el nom de la galeria podreu veure'n algunes de les imatges.

Petit is on the radio!

Gràcies a la inestimable ajuda i saber fer de'n Miquelet Genivah Petit ha debutat en la internet Radio del Cultura Club. Picau aquí i podreu escoltar, dins una més que interessant sel.lecció Slowly, Petit Feat. Floren.

Tonight you'll see the moonshine in my eyes

El passat Nadal, la dissenyadora i artista Cati Vicens es va posar en contacte amb mi per a proposar posar música a la presentació de la seva col.lecció de roba femenina per a l'estiu 2007 que ferà el 26 de gener a la Setmana de la Moda d'Amsterdam i posteriorment a la corresponent a París.

Després d'estudiar bé el concepte que na Cati volia trasmetre Petit va tenir més clar la direcció que seguir per a poder completar de la millor forma la presentació que va més enllà de la pasarel.la. La nit estiuenca a un jardí de llums, a la fora vila costanera de Mallorca, a través d'unes models que caminen amb la gràcia d'una ballarina, submergides en els seus pensaments. Per a mi, en un passeig nocturn per a trobar.se amb la seva primera besada.

Així, les opcions es van delimitar en dues cançons "Lay Back" i "Slowly". Finalment, Cati es va decidir per la segona. Com que encara no estava enregistrada, més que en una maqueta molt inicial de l'època Wingspan, vaig decidir fer una adaptació més propera a la idea que ella pretenia. Més suavitat, propera a les escobilles arrosagades damunt la caixa, i sons d'aquells més màgics. Així mateix, em pareixia una incoerència ser jo el que cantàs la canço, ja que volia que l'escolta de la cançó i l'inmersió del públic fos completa. Donar veu a la idea inicial, la feminitat, a través de les models.

Floren, pianista i cantant de Trailer era la millor opció. Una perfecta simbiosis d'hermosa veu, màgia i innocència trasmesa sil.laba a sil.laba. La data límit d'entrega es va avançar i ens vam trobar amb un problema de bateries que en Mike va saber solventar amb algun truc secret. Les guitarres hawaianes de'n Pep, alguna acústica i tecladets de jugueta van completar el projecte.

El resultat, internacional. Una combinació de textures franceses, sò donosti a les veus, les ones del pacífic calmat...... o dels Barcarets una nit d'estiu i algun moment d'onirisme controlat......

A punt per enllestir el primer e.p.

Ja va essent hora que us expliquem una mica com ha anat una mica tot això de l'enregistrament del primer e.p. En principi es titularà Soulsaver Bird. Com un ocell mitològic que només existeix si hi creus, no fa falta que el vegis, tan sols saps que a vegades es manifesta amb pinzallades que provoquen petits somriures a qui està despert.

El mes de juliol vam començar a fer sessions amb en Xisco Albéniz, al seu miniestudi del carrer de la Pau a Palma. Considerant que tot feia unes poques setmanes que en Mike s'havia apuntat a l'aventura, i que era la primera vegada que tocava la bateria amb un grup mig en serio, vam decidir fer quatre cançons. People in Love, aquella més marxosa que a tothom pareix agradar, Empty, la més tristota; Snowfall Spring, que hem tocat amb piano a algun concert, i el Waltz, que a cada vegada que la duim al directe me queda enganxada com si m'hagués empassat una espina de peix. Només ell ens podia recordar que combinar un shaker amb dues acústiques i una pessigada de pandereta resulta sempre. A més, en moments de desesperació la seva habilitat amb la guitarra és sempre iluminadora. Qui l'heu sentit tocar ja el coneixeu. Qui no, ho hauria de fer. Seguiu el seu projecte en solitari Moreland Cowboy.


La meva intenció era reflectir per una banda l'esperit personal de cada història cantada. Això es combina clarament amb la interpretació de tots nosaltres, que intentam que el so de la cançó sigui també fidel al paisatge que volem musicar. Així, la interpretació sempre senzilla i sòbria recau en el baix. Per a mí es com la força de la gravetat. En Quique ho domina. Al principi pensavem que no tocava, per que mai el sentiem. Però te la fabulosa habilitat d'enganxar-se al bombo i no deixar-lo anar. Sempre elegant. Sempre d'estómac.

Per altra banda, en Pep és un dels pilars de Petit a nivell melòdic. Li pots dur la linea de notes que vulguis. El que ell hi tocarà a damunt és sempre imprevisible per a mi. Increiblement enriquidor, diferenciador. Som com el Ying i el Yang, i hom sap que ell és l'optimista i positiu.

Detalls magnífics com la seva part aportació a Snowfall, amb guitarres en les que el valent de'n Pep va lluir després de currar-s'ho de veres. En una vessant que complementa la ja rica de per si creativitat que desnvolupa a la seva banda de veres: Trailer. Rei de reis. Oliva trencada. Ambaixador de Brasil, i consul de Xicago a Mallorca. "No puedorrrrr!".

I el pacient, en totes les definicions possibles de la paraula ha estat en Xisco. El master dels dB (un més o un menys sempre) i d'una reverb ja clàssica a Palma. Gràcies, per que ens ha hagut de sofrir en canvis d'humor, canvis d'opinió i canvis d'horaris. Enamorat d'Empty. "Todo productor tiene una canción que es la niña de sus ojos" va dir un dia. Els seus arranjaments han transformat la brutor de la cançó en bocins memorables. (Em sap greu Xisco, pero lo del fagot si que no te lo paso!). Un dia va arribar convençut d'enregistrar un cor dels anys 50 amb pitjor qualitat que la resta del tema. (I vos assegur que això del Lo-Fi, no és una cosa que entri en el seu vocabulari). El perill. Si ens ajuntam en Pep, en Xisco i jo, el perill és passar de la cançó i acabar parlant de qualsevol altre cosa. No ha aconseguit contagiar-me gens de paciència. A

A més, també han estat de molta ajuda els consells d'amics inseparables com Angelo Borras (que seria de People in love sense les seves trompetes que un dia enregistrarem); Emili Gene, que ens va posar les dents llargues quan ens va deixar el seu Nord Electro 73; les fotos que ens va fer Katarina Stuebe; els comentaris àcids de Lluis Random; les lliçons telefòniques de'n Joantoni, els coros d'Arantxa i el sempre meravellós cel.lo de na Xus Coll. A tots, moltes gràcies.

Una molt interessant proposta promoguda per l'amic Pep Toni Ferrer també conegut com Oliva Trencada. Podeu trobar més informació a http://festivalcinematic.blogspot.com i a http://www.sinevara.com

im perd i ble. freakisme vestit de calidesa per a les primeres fredors 

Lapidàries i

"Esta es la mejor canción. Un tema universal. Como el Purple Rain."
Xisco Vich, en referència a Empty
"A Lay Back li falta un solo".
Joan Vich.
"Cada vez que tocais no podemos ensayar. Nos encanta".
Dos gòtics que passaven pel local d'assaig.
"Joder, sou un hype!"
Joantoni.
" - El otro dia os vi actuar. - ¿Que te pareció?. - Bien, mmmmm.... un poco tranquilito".
Una cambrera del Cultura Club.
"El vals és com un copeo mallorquí"
Pep.
"El publico fue excesivamente benévolo y agradecido con Petit"
Ferran Pereyra en la seva crítica a Ultima Hora.
"Es un rollo emo core, pero mas lento"
Sergio.
"Me ha gustado mas de lo que me esperaba"
Ana Espina.
"T'has de baixar la freqüència dels 1.500"
Un tècnic de sò a en Pep.
"Cuando venga gente sonarà mejor"
El mateix tècnic.
"Totes les cançons haurien de ser com People in Love"
Vox Pópuli
"M'agrada molt. Sou tan monos..."
Puter, el pre home i els seus amics imaginaris.
"Sois unos rallados. Suena de puta madre"
Luis Bestard.

...continuarà.

ahi vamos 

autofotobandh 

Moving, keep on moving. 

Petit du "Slowly" al Teatre Lloseta. Foto: C.A.T. 

Quique i Mike. Lloseta. Foto:C.A.T. 

pep i mike. lloseta. foto:C.A.T. 

so u know 

Portada a votació.Només es donaran per valids els vots/crítiques que vagin signats degudament. Va per vosaltres, panda d'anonims.

Com una porta que grinyola.

Ai. La tardor està entrant com una porta que grinyola amb un macolí enganxat entre la fusta i les rajoles. Cap amunt, cap amunt. Res amunt. Fa un any la tardor em va colpejar de la mateixa forma. Primavera alèrgies. Tardó, desconexió espontània amb l'energia. No sé quina deu ser la pedra que hi ha davall la porta. Ni de quin material està feta, ni d'on ha sortit, ni com llevar-la. He provat amb un boci de cartó, però es massa gruixat. Després amb un bitllet de 5€. Però res. El fet és que la porta grinyola. Com la tardó que no acaba d'entrar del tot. A la porta li costa, obrir-se o acabar de tancar-se.

La grabació de cançons de Petit va molt lenta. Qüestions d'horaris. Moltes hores de feina de la que no es gratifica més que amb €. Mës coses hi haurà, però el cel esta ennuvolat. Per ara.

Com quan condueixes de nit i un cotxe du les llargues posades i no tens temps d'aclucar un ull abans de que la rafaga t'enganxi l'iris i et cegui. De nit. Els ulls tarden quinze minuts a adaptar-se a la foscor. El llum vermell no t'afecta. Per això va be du una llanterna amb un filtre vermell. El que passa és que els mapes no són massa amics dels llums vermells. I si vols arribar a algun lloc, millor que estudiis la ruta abans.

Niguls. Enlluernades. Lentitut. Macolins. Llums vermells.

...i ja van 4. 

No comment 

Res, em pareixia un bon cartell que mostrar-vos. Si us agrada, tal vegada us faci ganes descarregar-vos des de www.wilcoweb.com un ep amb 4 can�ons molt xules. Salut, bona nit i bons somnis. Que �s el darrer que ens queda. (per avui) 

Tornam a l'atac, compartirem escena amb Club Sibarita. No ens culpeu. A partir de mitjanit. 

Ressaca post concert

Ai ai ai.....
moltes gràcies a totes i a tots per venir al Lisboa. Sabem que la competència amb la gala d'IB3 fou dura, i que molts no vau poder resistir el morbo de veure les cagades per televisió. Però la nostra feina era oferir alternatives. El retorn a la feina fou dur. Això de ser músic part time és vertaderament difícil. Que hi ferem.

Ahir, dimecre 7 de setembre l'Ultima Hora va publicar una crítica del concert baix el títol de Grand Petit, signada pel senyor Nico Brutti. Si l'aconsegueixo, ja us la mostraré.
Així mateix, el senyor Joan Vich ha fet una ressenya del concert al seu blog personal. Us propòs, seguint una mica la línea dels comentaris que ja han aparegut al blog, que digueu la vostra, ajudau-nos a millorar, please!!! la nostra pervivència depen del públic.

Joan.

P.S. Tot i que encara s'ha de reconfirmar, el dijous 5 d'octubre tal vegada toquem al Cultura Club de Palma.

El poster definitiu del concert del proper diumenge 

Kike, baix. Mike, bateries. Pep, guitarra celestials i veus. Joan (Petit), guitarra, pseudopianos, veus. 

Ja ho sabeu. Serie Vermella: Nuria Abad / A. Von Stokkum. 

3 

2 

Primeres imatges del concert de S'Embat diumenge passat. Gr�cies a tots per venir. Ens veim aviat! 

Debut. Foto: Marga Moner

Es cancela el Concert...... & Updated Info

Hello.
Desde el passat dissabte passat PETIT està enregistrant les bases del seu primer e.p. de debut amb 4 cançons (aptes per a totes les oïdes) als Estudis Zingaros de Palma, baix la ma tècnica i assessora de Xisco Albéniz (líder dels indiscutiblement inigualables La Busqueda).
Per ara hem enregistrat bateries, pianos, guitarres, ous que fan renou, baixos i algun orgue a:

People in love
Empty
Snowfall Spring
i un Vals que és com una nana que a mi em sembla alegra i encoratjadora.

Ja ens ha donat una ma Angelo Borras amb quatre paraules dignes d'un entrenador de primera divisió i n'Emili Gené, que molt amablement ens ha deixat el seu Nord Electro per a fer hi porcades.

A més, ahir Katarina Stuebe, una jove fotografa alemanya es va atrevir a fer la primera sessió de fotos a Petit. Conegudes les nostres fesomies, ja us podeu qui ha sortit més afavorit, qui no sofreix les camares, qui es fa el tímid, i a qui vam convencer per a llevar-se la gorra d'Star Wars.

IMPORTANT:
No és que no volguem que aneu a fer gasto a Ses Voltes. A nosaltres ja ens va bé que ompligueu la caixa i us farteu a cervessa. Però teniu en consideració que Diumenge Dia 17 d'Agost PETIT no actuarà ja que estam molt cansats i volem oferir el millor de nosaltres mateixos.

salut, besitos i ventilator Blues.
Joan P.

joan petit, moreland cowboy, quique i pep 

Atents al concert. confirmarem lloc i hora. Petit is big. 

Petit flies high 

Seguim intentant omplir un 12x12. Properament, reflexions envoltant la conexi� a maquines de respiraci� artificials i l'us de la rob�tica en el dia a dia. 

cercam fotograf 

fotos privilegiades 

Sempre plou quan no hi ha escola o la misteriosa tendència a barrinarme els plans.

Avui el meu horòscop m'ha dit que aguanti la festa, i que no em perdi les converses posteriors. El cert és que no estic per massa festes.

En que es converteix un icone eteri quan esdevé encarnat? Jo no ho sé. Allò que veim és un punt de vista llunya del que és la realitat. Punset va dir ahir que només coneixem un 10% de la realitat que veim. El punt de vista personal d'Eitzel sobre si mateix va ser dual: "P.J. for god's sake, take that knife away from your wrist" i " Joan, I'm a bad person".

Tornant a la sentència de Punset, que a la seva vegada cità a un altre estudiós. Vaja merda no? Qui pateix de ment inquieta es veurà profundament decepcionat per aquesta afirmació. Mil.lers d'anys d'evolució i estudi i resulta que ens trobam a un punt que es podria definir com el que es troba una formiga després de 10.000 anys intentant caminar cap al Sol.

Si imagino l'escena és vertaderament colpidora. 10.000 anys després, t'atures a un bar de carretera a fer un cafè intergalàctic. A la barra s'asseu una formiga. Parles una mica amb ella i ràpidament notes que no és com les altres ja que ha renunciat a la seva llibertat i ara, bé des de fa 10.000 anys, es esclava del seu desig d'arribar al Sol. Te la mires i li dius: "No te queda res, xaval!". Fas un glop del cafè i quan et gires veus com la formiga ha passat de la seva racció de truita de patates, i s'allunya cap al seu destí.

Som tots esclaus dels nostres Sols? De les nostres motivacions o no motivacions? De les nostres pors, creencies o assumpcions?

Val. Quin és el marge de maniobra de la persona humana per a mutar la seva personalitat. Quina és la dinàmica del marge amb el pas dels anys?

That's all folks! (.... so far ;-)

Vull un gelat d'avellana. I aixecarme prest. I beure el caf� quan encara estic dormit. I passejar per Palma quan les botigues estan a punt d'obrir. I berenar una napolitana, quan just s�n tretes del forn. I el cel �s blau. 

Si la situacio crema, no soc cap bomber, tot el que podria fer, i no ajudaria, seria llençar aigua a un olla d'oli ardent. 

ahir primer assaig, amb Kike i Mane. Rockin good. nova telecaster, nou tremolo..... brand new start? no. Només la continuació del ja iniciat. Besitos. 

Petit. Properament als millors auditoris selectes. 

TRAILER EN CONCERT: Divendres 6 de maig. Basement Club.  

Rock and Roll Satellites. Com diria en Toni Salom: "No Surrender!" 

The Redsuns. En directe a Assaig el 6 de maig. 

D'ençà de fa un temps enrera he agafat la mala costum d'asseure a la cadira de la redacció, fer voltes fins a marejarme. Vos semblarà extrany, pero em sorprenc fent-ho més de 4 vegades al dia. I quan aconsegueixes una velocitat de rotació constant, amb una postura corporal adient, i tanques els ulls, el teu oïde intern es confon. I lentament et dona la sensació que la rotació va reduïnt la seva velocitat fins a aturar-se. D'això en diuen desorientació espacial. A un avió caient no és una sensació molt agradable. Si pretenguessis gratar-te el turmell podries pensar que estàs entrant en un picat irremediable, i sobrecorregir la teva actitut. Però aquests darrers dies, el món ha tornat de color sèpia. Els nuvols orbiten al meu voltant quan miro al Sol, i si tanco els ulls i sommio situacions de pau, relax i felicitat interior, tot sembla aturar-se... fins que obres els ulls. 

Projecte de cartell. Us agrada? 

Dues persones parlant. 

Lliçons de supervivència hivernal. 

Mil i un perills.

Hi ha mil i un perills. D'aquells que veus venir i dels altres. Dels que t'agafen amb la guardia baixa. Però del que us parlaré avui és d'aquells dels que ja he après.
Te una forma previsible. Amable i encisadora. Arriba com la brisa agradable un matí d'agost. Quan el calor ja et fa desitjar viure a Helsinki. Llavors et convida a despertar-te i fer un cafè. El fas i el beus. Més tard. Quan ja t'acostumes a la seva presència dius: "Crec que avui hi haurà tormenta". I en el fons, no vas tan errat. I t'abrigues una mica. Tal vegada només aquella jaqueta prima que penses que només duràs un vespre primaveral, o durant una tempesta d'estiu.
Llavors entres a un bar. I no et lleves la jaqueta. I fa una calor infernal. Si ets viu et treuras fins la camiseta. Però davant un perill així només els bojos fan us del que d'altres consideren bogeria. Aleshores, com que no et consideres boig. Mantens la camiseta negra elegida pel dia. I la jaqueta tal vegada. Per no constipar-se com dirien les vaques sagrades del teu poble, o barri o ciutat. I caus en la trampa.
Llavors la trampa accelera el pas. I s'allunya de tu, deixan-te malmès en el parany. Allunyant-se de la seva pròpia realitat i dels efectes que ella mateixa causa. Com a la vella faula del granot i l'escorpí.

Però algú, en un moment d'insòlita habilitat, va dir ahir que, a l'univers, tot és relatiu.
I jo dic al perill, el teu mal és relatiu. Quí serà el granot, i qui serà l'escorpí?

El retorn al solc diari

Després de 13 dies de pau, tranquilitat i bronquitis asmàtica. El nin ha tornat al solc per on caminar. Extranyament, i tot i que no havia abandonat el meu hàbit de fumar compulsivament per esvaïrme els nervis tot i la incongruència del fet en si mateix, avui horabaixa he tossit molt més del que ho havia fet els darrers dies. He tengut el cap embotat, una extranya sensació de pesadesa mental, tant física com espiritual, i un extrany presentiment.

La meva crísi respiratòria es deuria, segons algunes veus que s'han acostat amablement al meu oïde, a la somatització d'un estat que el meu cos no suporta més. Considerant ambdos factors, i tenint en ment l'absència de polen primaveral en l'oficina em venen al cap diverses possibilitats per a entendre la reacció física dels meus pulmons a la primera tarda a la feina.

Podria ser que la somatització tengui la seva arrel a l'oficina? Tal vegada el meu cos soporti els Lucky Strikes propis, pero no la inhalació dels fums d'altres fumadors, o els fums de certes ments pensants. Enyor la trucada d'una cara simpàtica. Per saber com estic, per oferirme una canya. Supòs que el sopar i el llit em curaran, per avui, mentres intento esbrinar que fer amb una tele 2coloursunburst que ha caigut en les meves mans. I demà, tornarem el solc,..... fins el jorn del judici. O fins que comenci a pensar en altres curolles.

Cada dia podria ser any nou a Chinatown. 

No soc massa prolífic en els meus comentaris escrits al blog. Però avui em vessa. I es que en realitat quantes més persones conec, més indesxifrables es tornen, i més diferències veig entre elles. Diferències en certs aspectes, versemblances en altres.
De petit vaig escoltar que tots estam al mateix pou, però n'hi ha alguns que miren a les estrelles. Si, ho sé. És la teoria, i de teories n'hi ha tantes com nuvols. Tots semblants i tots distints. Si un migdia d'estiu veus com al cel s'infla un cummulunimbus, segurament plourà. Però el que ningú t'explica mai, es que quan plou, et pot ploure al damunt, o no. Amb els nuvols, com amb les persones, mai se sap.
Mirant amunt jo hi veig sovint antenes. Com les persones, la majoria miren a un punt concret. Hom dirà que al repetidor d'Alfàbia. Algunes però han caigut de la seva posició original, i no miren on les altres. Com les persones, una altra vegada, i a mercè dels nuvols. Com les persones, una altra vegada.
Darrerament he sentit massa vegades referències a les retxes tortes creades per la natura. Sabeu qué? Mirau on volgueu.

nanit. 

El cor de Petit. La quinta essència de la motricitat emocional. Al descobert, com a Sant Sebastià, ja em podeu cosir. 

Someday, some morning sometime, sometime
I'd like to hold your hand in mine,
Someday, some morning, sometime

I'd like to tell you you're pretty and fine,
Your face will smile and your eyes will shine
Someday, some morning, sometime

I'll build you a house all covered in vines,
I'll bring you a nickel, I'll bring you a dime,
Someday, some morning, sometime

Five six seven and eight oh nine
I'll take you down where the birds fly by
Someday, some morning, sometime
woody guthrie (1948)

La feina constant. Honesta i valenta. Extenuant. En Xisco es mereix un homenatge. Ánims. 

"go back to sleep now, my darling, and I'll keep all your bad dreams away" Thanxs Mr. Tweedy for the song. 

debut

Petit ha sofert alguns canvis. Ara, la formació es concentra en els multi instrumentistes, vocalistes i pluridisciplinars Joan Petit i Pep Trailer.
En les començalles de l'estiu s'endinsaran en les faus de l'orfebreria sònica de la ma d'Angelo Borras i amb la inestimable col.laboració de Xisco J. al baix i Mane C. a la bateria.
Diversos amics/gues s'han oferit ja per aportar el seu petit granet de pols màgic.
10 cançons sobre la catarsis amorosa en temps d'electrònica, quan la vibració de la corda sobre una pastilla magnetitzada sona arcaica. En això, els puristes hi col.locarem els fonaments d'un cd.

ezy2772 

Joantoni, London Silver Transporterraum, recording for Petit 

Moreland Cowboy at the Silver Transporterraum in London, recording for Petit 

gordon raphael 

la realitat no es senzilla de desxifrar 

p e t i t 

petit is big. And it'll always be. 

reflexions 11 despres del 11

1) Quin és el camí que segueix una cançó quan baixa del cel i t'obliga a tocar-la?
2) És si de cas una obligació?
3) Una necessitat tal vegada?
4) .... i per què aquesta cançó i no una altra?
5) Totes les cançons estan a disposició de tots els músics?
6) Si la resposta és no: Hi ha alguna conexió entre els músics triats per la mateixa cançó?
7) És imposible tocar un cançó que ha decidit no tocar-te?
8) És podria considerar una violació involuntària?
9) Tenen ànima les cançons?
10) Es poden desfressar les cançons o es que les desfressam per que no sabem com son nues?
11) Tens alguna pregunta? No? Aleshores és que no penses el suficient.

Visca la modernitat!

Amb l'arribada de les meravelloses guies on-line que t'ajuden a perdre pes, manejar el flight stimulator o com tocar la bateria amb els peus he aconseguit arribar al punt on tots els meus lectors i amants de la fotografia poden ja opinar sobre aquesta lenta tasca
Judit, gràcies per la idea! Ets una musa.

on suit 

arquitectura imagineria 

Vos agrada el cafè. 

Rock and Roll Satellite. Checking the levels. Casino Royale. 26/12 horabaixa. 

Aquesta podria ser la imatge de Lay Back, llastima que sigui tan fosca. Tot i que això també podria ser el tunel del que vols sortir quan et vols relaxar. 

Ja que per primera vegada en la meva vida algú em demana que posi fotos a Internet per a ser vistes publicament brindaré aquesta ocasió als meus desconeguts fans. En aquesta primera podeu veure dos cracks de la cinematografia de Mallorca: Tuyi i Nieblas, com uns Romeo i Julieta del underground. 

please visit my friends blog at http://todoeschachisuper.blogspot.com/ 

Xmas Gift 

NO us perdeu el proper concert de SATELLITES al Big Big Casino Royale. diumenge 26 de desembre a partir de les 22.30 hores. 

Satellites a la roda de premsa de 21/12/04 al Cafè Flexas de Palma, carrer Llotgeta, fan un cafè increible i les tapetes també estan de conya.

autoretrat d'estiu 

Joan Petit. Autor de la foto? No m'enrecord. 1er de fotografia artística a Belles Arts de Palma. 

petit is looking for a desert dusty guitar player

petit is big

Rock and Roll

Fer cançons és com caminar per un terra invisible.
La bateria roman una porta oberta. En Pep Trailer, s'ha guanyat el baix.
"People In Love" te nou final, el que es mereix. Aferrat a la distorsió.
"Lay Back" és com un capvespre d'estiu, quan, després de la posta de sol, el cel s'enfosqueix de blau intens i comencen a encendrer'se les primeres estrelles. Si mires de reull, tal vegada hi vegis algun estel caient. El temps s'atura. I no es necessari correr, el cami es fa poc a poc.

This is me. Petit. 

trailer goes wild electric 

colom 

Jordi mixing Wingspan "It's Ok". 

wild love now gone 

"Com diu en Xisco Albéniz, no tot el que existeix es pot veure", Steven Munar 

ejm ejm 

esboç per un cartell imaginari 

Visca l'electricitat

S'ha confirmat. Aquesta setmana comencen els assajos elèctrics que podrien generar tempestes a qualsevol bar en qualsevol moment. Confirmada la presència de Daniel Rusell a la bateria.

THIS SITE IS UNDER CONSTRUCTION

Si t'agrada la música petita, la gent petita i les flors petites escolta cançons petites. Properament: "Mom, I'm not drunk", un ep ple de diumenges horabaixa.